Entrega de la placa 90 punts Col·laboradors Joieria Serret i Miquel Gregori
CLUB DE BITLLES OS DE BALAGUER
La pàgina del club de bitlles d'Os. e-mail: bitllesosdebalaguer@gmail.com
- Pàgina d'inici
- Qui som?
- Fotos
- Col·laboradors
- Jugadors
- Lliga G 5è
- Contacte
- Noticies
- Calendari
- El Poble
Clubs de bitlles
El temps d'avui
Enllaços col·laboradors
- Agropecuaris Fortuny
- Ajuntament Os de Balaguer
- Assegurances Reale
- Bitlles
- Cal Cinto
- Cal Xirricló
- Clínica dental Balaguer. Dra Núria Toledo
- Compsa online
- Federació catalana de bitlles
- Instal·lacions Àger, S.L.
- Joieria Serret
- Moli del Pau
- Monestir de les Avellanes
- Rebost els Vilars
- Restaurant El Molí de Tartareu
- Torrons i mel Alemany
- Tu i Lleida
Resultats lliga de Lleida 2010-2011
Calendari
Hem tingut
- 13,356 visites
BITLLES CATALANES
Les bitlles catalanes són un esport tradicional català consistent en llençar uns "bitllots" (bitlles petites) contra unes bitlles situades a una determinada distància a fi de tombar-les.
El material consta de 6 bitlles i 3 bitllots.
Una partida consta de nou tirades per jugador dividides en tres rondes de tres tirades, a cada ronda es pot tirar de un a tres bitllots. L'objectiu principal és fer "Bitlla", tombar cinc de les sis bitlles.
Autors
Bitlles Os de BalaguerPersonatges d’Os (Leandre Cristòfol)
Leandre Cristòfol i Peralba
Os de Balaguer, 1908-Lleida, 1998
Escultor autodidacta d’obres no figuratives, retrats i obres de temàtica religiosa.
El 1936 va participar en l’exposició "Logicofobista" organitzada por la ADLAN en Barcelona. En 1952 una beca del Círculo Maillot li va permetre traslladar-se a París a estudiar.
Professor de dibuix en l’ Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida
Se’l considera un dels creadors pioners més singulars i significatius de l’escultura d’avantguarda i surrealista a Catalunya i Espanya. Gran part de la seva trajectòria es desenvolupa al llarg dels difícils anys de la postguerra fins a gairebé abastar la dècada dels setanta i, en aquest sentit, tot i mantenir una vocació de continuïtat en relació als seus treballs anteriors, la seva obra presenta orientacions d’indubtable originalitat i qualitat, que la vinculen, més clarament en alguns casos que en altres, amb diferents tendències artístiques contemporànies: l’art cinètic, l’escultura objectual de funcionament simbòlic, l’art pobre, etc.
Leandre Cristòfol s’obrí als camins de la no-figuració l’any 1932 a través de dues línies d’investigació: una primera relacionada amb el treball amb formes biomòrfiques i orgàniques, que alternava amb la construcció d’objectes de funcionament simbòlic, tots en l’horitzó de la poètica surrealista; i una segona d’experimentació escultòrica, desvinculada d’aquesta poètica, que proposava l’ús de materials funcionals i industrials, extrets directament del seu entorn més immediat, que l’escultor reordenava i combinava, traient-li així la seva funció original, fins a aconseguir valors i sensacions plàstiques carregades de lirisme.
